Del Salar de Surire a Desaguadero: Per terra de “Machacas”

Ens llevem tranquil·lament. L’última etapa pel Salar de Surire va ser llarga i ens mereixem una mica de descans. Aprofitem el sol matiner que ja escalfa una mica i ens prenem un bon esmorzar seguit d’una gran tassa de cafè, tot observant com salten les viscatxes entre roca i roca. Un moment de contemplació, de relax, de ment en blanc, per gaudir d’un nou dia, d’una petita nova experiència.

Amb calma, iniciem la ruta que ens porta entre algun rierol, camps de pastura de llames i alpaques, i amb vistes al fumejant volcà Guallatire. Passem per una mina on extreuen bòrax, on ens ofereixen pa acabat de fer i algun altre queviure. La generositat minera torna a ser un cop més latent en el nostre viatge.

P1220176 P1220181

DCIM100GOPRO

Continuem i fem nit al poblet de Guallatire. Una preciosa església hispànica restaurada, blanca, amb un petit campanar, els “carabineros”, un “guardaparques” i una sola família conformen aquest indret. L’endemà, amb una ruta puja i baixa i fred, és una jornada que qualifiquem amb moltes estrelles: les termes, l’impressionant volcà Parinacota, el Lago Chungará, les Lagunas Cotacotani, el volcà Sajama… Fem fotos i més fotos, ens aturem a mirar, a observar i a disfrutar. Sense oblidar els animalons, que continuen acompanyant-nos aquests dies, un autèntic “safari” pels amants de la fauna.P1220170

P1220196 P1220198 P1220219

Esperem arribar a Parinacota, on ens han explicat que té tots els serveis. Tenim ganes d’una mica de civilització, de menjar fruita, de rentar roba, de beure una cerveseta, de tenir electricitat nit i dia, de dutxar-nos… Està amagat, des d’on venim no el veiem fins a l’últim moment. Ens hi anem aproximant i veiem 4, 5, 6… seran 10 cases. És Parinacota. Anem a l’únic allotjament del poble on ens hi quedem per passar dues nits. L’única botiga està tancada aquests dies. Vaja! Els capricis hauran d’esperar.

P1220228 DCIM100GOPRO

La següent jornada per una carretera ondulada i asfaltada i una pedregada que ens deixa molls com ànecs pel camí ens porta altre cop a Bolívia, concretament a Charaña. Diuen que és un dels llocs més freds de Bolívia, no parem la tenda i ens allotgem a l’hostal del poble, el “Residencial Texas”. Tot i l’ostentós nom, és una simple habitació petita, molt bàsica. Dormim calents i sopem un plat d’arròs amb pollastre i patates fregides, un dels plats més consumits de Bolívia.

DCIM100GOPRO

La nostra idea és creuar fins a Perú passant pels Machacas. És una zona aïllada on durant l’època hispànica van patir una massacre molt important, tenen fama de ser els lluitadors més forts de Bolívia. Està fora de la traça turística. Ens hi llencem. Una carretera que no té ni 100 metres de plana ens porta entre turons i turonets, cada cop més verds. No passa ni un cotxe, només un parell de camionetes. El que sí passa és un núvol gris carregat d’aigua. Ens mullem però ens anem escapant fins a Berenguela on farem nit. Aquí les nits són gelades i busquem un tal Don Luís perquè ens ofereixi un “cuarto”, tal i com un noiet del poble ens ha indicat. Estem en la Bolívia profunda. Ells parlen aimara i quan ens comuniquem amb espanyol, hem de parar bé l’orella per entendre’ls.

P1220256 P1220262

L’endemà, aquest cop per la pampa, ja en terreny planer, arribem a San Andrés de Machaca, tot passant per Santiago de Machaca, el nucli més gran de població de la zona. És un dia fàcil i tranquil. A San Andrés, ens ofereixen l’escola per passar la nit. S’hi respira hospitalitat. Ens instal·lem a l’aula de 6è de primària. Durant la tarda, conversem i compartim experiències amb els professors, ells mateixos s’anomenen “pobresores”. Volen saber com vivim i treballem a casa nostra. Una realitat ben diferent de la seva, nens i nenes que caminen fins a 2 hores per arribar a l’escola, que no esmorzen, que mengen un cop al dia… vides que et fan pensar i reflexionar, que et fan adonar de la fortuna que tenim nosaltres. Vides que et trenquen el cor.

P1220274 P1220300 P1220309

L’últim dia a Bolívia ens “regala” una carretera de fang. Trobem un corriolet que voreja la carretera i l’anem seguint. La nit anterior ha plogut de valent i és tot argila molla. L’entorn no deixa de ser bucòlic, una caseta de fang en una banda, un ramat d’alpaques per l’altra, alguna vaca, els bolivians de la zona que es mouen en bicicleta o, el que té més sort, en moto, els nens que surten de l’escola, camps on recullen el que serà el menjar pels animals durant l’hivern… Típiques imatges de la seva quotidianitat.

P1220323 P1220326 P1220313

Nosaltres anem seguint fins arribar a la carretera asfaltada, la Panamericana, al costat del Llac Titicaca. Uns kilòmetres més i ja estem a la caòtica població fronterera de Desaguadero, al Perú. Un nou país per descobrir ens espera.

P1220344

Anuncis

Un pensament sobre “Del Salar de Surire a Desaguadero: Per terra de “Machacas”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s