De San Pedro de Atacama a Uyuni: Per la “Ruta de las lagunas”

Arribar a San Pedro de Atacama ha estat sinònim de descans, de bon repòs, de tornar a conèixer gent nova com el Carlos, un “warmshower” que ens ha obert les portes de casa seva de bat a bat. També de tornar a assaborir alguna cosa que no fos pasta i arròs, de retrobar alguns cicloviatgers com nosaltres, que hem anat coneixent pel camí i gaudir amb ells, tot compartint un bon sopar i una bona cervesa.

P1210238

Però San Pedro també ha estat sinònim de turisme en massa, de típics carrers farcits d’agències turístiques oferint tours per descobrir totes i cadascuna de les joies paisatgístiques d’aquest àrid desert, de restaurants, gelateries, botigues de souvenirs i caixes de canvi… San Pedro de Atacama representa la simbiosi perfecte entre l’oci i el negoci.

Així que amb les alforges de nou plenes, el cos descansat i la motivació al màxim per continuar convertint el nostre gran somni en realitat abandonem les comoditats de San Pedro i ens dirigim cap a Bolívia, cap a Sud Lipez, a través de la famosa “Ruta de las Lagunas”.

P1210265

Anirem guanyant alçada poc a poc, cap a Hito Cajón, un port llarg i dur situat a gairebé 2.200m d’alçada més amunt que San Pedro, la porta que ens donarà accés a Bolívia. El gran Licáncabur, el fotografiat volcà que domina l’horitzó des de San Pedro, ens acompanya durant tota l’ascensió.

Després d’una dura jornada arribem a la Reserva Nacional Eduardo Avaroa, ja som a Bolívia.

P1210285 P1210292

L’endemà recorrem la Laguna Blanca i la Laguna Verde. El matí és gèlid, el sol és present però no escalfa. El paisatge és pur, tot és nítid… Continuem pedalant per pistes de terra malmeses pel gran nombre de 4×4 carregats de turistes de tot el món que com nosaltres volen gaudir d’aquest paisatge idíl·lic. Passem pel fotogènic “Desierto de Dalí”, contemplant les seves disperses formacions rocoses enmig de la sorra i arribarem a la Laguna Chalviri, on ens esperen unes fantàstiques aigües termals on poder relaxar el cos.

P1210340 P1210384

P1210326

El segon dia és un altre recorregut per emmarcar, fantàstic. Remuntarem fins al “Sol de mañana”, a gairebé 5.000 metres d’alçada, per observar de ben a prop els guèisers. Un escenari d’un altre planeta on la terra escup fumaroles, gasos i fang de colors enmig d’un entorn lunar. A la tarda, mentre el sol va caient arribem a La Laguna Colorada, un llac salí d’aigües de tonalitats vermelloses, colonitzat per centenars de flamencs i altres aus andines.

P1210443 P1210461 P1210486

El tercer dia abandonem el parc Eduardo Avaroa, la ruta, però, continua encara plena d’atractius paisatgístics. Passem pel “Arbol de piedra”, una escultura de roca en forma d’arbre esculpida pel vent enmig d’un solitària planura desèrtica. Avancem només en companyia del vent i de la remota serralada andina durant quilòmetres, durant hores, immersos en els nostres pensaments, contemplant-nos a nosaltres mateixos com a simples granets de sorra avançant imperceptiblement cap al nord.

P1210524 P1210562 P1210572

Una nova jornada ens permet vorejar el sistema lacustre que dóna nom a la “Ruta de la lagunas”. Un conjunt de llacs, cadascun amb la seva pròpia personalitat , els seus colors i el seu propi entorn. Resseguim per pistes, ara pedregoses, ara sorrenques, la Laguna Santa Cruz, la Laguna Honda, la Laguna Chiar Khota i fins a la Laguna Hedionda on perdem la noció del temps, contemplant de nou els flamencs com pesquen en les seves aigües tranquil·les.

P1210587 P1210672 P1210657

Amb la retina encara impresa de llacs i muntanyes ens dirigim finalment cap a Uyuni, encara a dues jornades. Pel camí descobrim l’impressionant “Valle de las rocas”, un autèntic laberint de blocs gegantins de roca granítica, de totes les mides i totes les formes que s’escampen per la vall que porta a la petita població d’Alota. També San Cristóbal, un poble que viu el boom de la mineria, la mina més gran de Bolívia que explotada pels japonesos exporta estany, plata, plom i zinc arreu del món.

P1210694 P1210697

Uyuni ens ofereix de nou aquell “oasi” de confort després de varis dies pedalant a la intempèrie. Recuperem algun quilet perdut i el gust per les coses que no hem pogut portar a les alforges. Retrobem també alguns amics que hem anat fent pel camí, que com nosaltres han superat les adversitats de la “Ruta de las lagunas”. Expliquem les nostres batalletes amb orgull i satisfacció i desvelem nous horitzons… la “Ruta dels salars” ens espera!

SAM_5796

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s