De San Antonio de los Cobres a San Pedro de Atacama: Paso Sico, un pas diferent

Uns dies ben DIFERENTS. L’objectiu… creuar els Andes per últim cop des de l’Argentina cap a Xile pel Paso Sico (4092m), gaudir dels grans paisatges d’aquest pas i arribar a San Pedro de Atacama.

P1200964

Deixem San Antonio de los Cobres, visitem el famós viaducte de la Polvorilla i ja encarem cap al primer pas. Un vent força fort durant els dos primers dies probablement ens indica que una tempesta s’està aproximant, però a la Puna els forts vents de l’oest també són el plat de cada dia. Per tant, cal continuar… Anem avançant cap a Olacapato, un poblet de 200 habitants, a través del primer pas, Alto Chorrillos, a 4560m, amb vistes al nevat Acay. Preciós.

P1200877 P1200915

Una posta de sol ens deixa bocabadats a Olacapato, amb algun llampec de fons i un fred que gela l’ànima. El refugi de la policia que tenim per passar la nit és simplement perfecte, ideal, tot i la seva simplicitat.

P1200933-001

El vent vol tornar a ser el nostre company de fatigues sí o sí. Cal ocupar la ment, pensar en la família, en els amics, en la gent que hem conegut durant els últims dies de camí. Malauradament, aquests pensaments duren sempre massa poc. Viatges lluny amb la ment, ben lluny, però quan tornes el compte-kilòmetres només s’ha mogut uns metres. Després, el paisatge serveix de distracció. És sempre un exercici mental on no podem deixar-nos anar; si ens relaxem massa, la deixadesa ens envaeix i de sobte les cames deixen d’acompanyar els pedals. L’instint de continuar és el que ha de prevaldre.

De cop, per un instant, el vent desapareix i en el seu lloc regna el silenci. El cos es destensa, podem intercanviar alguns mots. Però és només un instant, un moment, on no hi ha temps per res més. De seguida, torna a fer presència i sembla que encara amb més força.

P1200970-001

Arribem a Barrancas, a la duana argentina. El vent ens ha robat part d’aquests paisatges. Estem contents, de totes maneres. Hem arribat on ens podem resguardar d’aquest capritxós. Fem com si no existís però inevitablement pensem en l’endemà, en com serà si aquest vent huracanat continua, en com serem capaços de pedalar cap al Paso Sico. Observem per la finestra i veiem com uns ocellets, d’aspecte feble, no gosen aixecar el vol i es desplacen caminant per veure d’un com d’aigua que tenim just davant de la porta. No saben on amagar-se. No hi ha cap arbust prou gran per protegir-se d’aquest intrús que no deixa ni parlar, ni escoltar, ni volar! Ell vol ser el protagonista de la història.

P1200994 P1200999

L’endemà, el dia de creuar cap a Xile pel Paso Sico. A la duana argentina, ens avisen que la carretera està tancada però ens deixen passar. El cel està blau. Gaudim del Paso Sico, les muntanyes estan nevades, l’estat de la carretera està perfecte, no hi ha neu. Un cop a dalt, ja veiem les casetes dels “carabineros” xilens. Sembla que el temps és diferent d’aquesta banda del pas, està més ennuvolat i entra la rufagada. Els “carabineros” estan enfadats perquè els argentins ens han deixat passar. Percebem un cop més un conflicte d’interessos entre xilens i argentins. Ens agafen els passaports i ens retenen allà perquè no “ens escapem”, per la nostra seguretat! Sabem que el Jan, un alemany, ve per darrere. També el retenen allà.

P1210040

Al cap d’unes hores, ens informen que ens portaran al campament miner El Laco on hi ha més ciclistes que no han pogut passar per la neu i on tenen llits. A uns 10kms més endavant es troba aquesta minera de ferro, un parell de treballadors, els únics que viuen allà durant aquesta temporada, ens acullen molt cordialment. Però… els “carabineros” no ens volen tornar els passaports. Una discussió efusiva té lloc. Ens quedem allà i diuen que demà al matí ens els tornaran. Els treballadors de la minera, l’Oscar i l’Alex, ens preparen cabrit al forn. Una hospitalitat que perdurarà durant tots els dies. L’endemà, arriben els “carabineros” amb els nostres passaports. Encara neva més i ha entrat el “viento blanco”, però ara la nostra seguretat sembla ja no tenir importància?! Han passat “el cacho”, la pilota, als pobres cuidadors de la mina.

P1210087

Continuem esperant, compartint experiències amb els altres cinc ciclistes, amb els cuidadors de la minera, parlem i esperem. L’Alex i l’Oscar comparteixen menjar i aigua amb nosaltres; la seva generositat no té límit. Estem bé, però sabem que les provisions s’acabaran aviat. No som la prioritat principal de ningú ja que la regió d’Atacama ha sigut declarada “en estat d’excepció”, inundacions, esllavissades, desapareguts… Unes pluges torrencials inesperades han deixat aquesta part del país en una situació de catàstrofe.

P1210095

P1210102

Finalment, el 4t dia que estem allà, els “carabineros” ens porten en 4×4 fins a Socaire, un petit poble, a 90km més avall, on ja comença l’asfalt. Encara queda neu i sobretot fang, però el sol ja regna. La tempesta ha quedat enrere i ha deixat un paisatge meravellós nevat. Ens agradaria poder haver pedalat aquest tram per gaudir tranquil·lament d’aquesta postal hivernal. Aquest cop, el temps ha guanyat. Una jornada més pedalant ens deixarà, per fi, a San Pedro de Atacama.

P1210211

P1210222

Anuncis

3 pensaments sobre “De San Antonio de los Cobres a San Pedro de Atacama: Paso Sico, un pas diferent

  1. Hola Alba i Calmet, tot el que esteu fent tant de texte com de imatge es brutal! imatges videos i escrits molt xulos! continueu així que tenim ganes de veures com segueix tot! una abraçada i a disfrutar!!!!!

    Liked by 1 person

  2. Retroenllaç: De Te Anau a Alexandra: el Milford Sound i la costa dels Catlins | BIKE 2 REALITY

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s