De Villa Unión a Fiambalá: una odissea per la Puna

Ingredients per realitzar aquesta travessa:

  • 13 dies
  • un polsim d’il·lusió
  • moltes ganes de pedalar
  • 838 kilòmetres
  • 9068m de desnivell positiu
  • una bona aclimatació
  • moltes mostres de generositat pel camí
  • 72 hores de vent
  • i uns quants parenostres!

P1190187

Des de Jachal i amb una calor que atordia, vam creuar els parcs del Valle de la Luna i el Talampaya, coneguts per les seves formacions rocoses i les seves troballes arqueològiques, per arribar a Villa Unión, un poble amb serveis bàsics però suficients que ens serviria de base per descansar i planejar la nostra ruta en alçada. No podíem fallar en les provisions. Estaríem gairebé dues setmanes sense saber ben bé què i qui hi hauria. Amb una mica de respecte però amb molta il·lusió vam intentar cuidar tot els detalls. Abans, però, ens retrobàvem amb els nostres amics de Fontpedrosa, el Joan Jaume i la Pirinenca catalana, un dia molt agradable amb la seva companyia i aventures. Gràcies pel dinar, pel sopar i pel cafè!

P1190133 P1190140

Així que amb tot a punt, enfilem carretera amunt cap a Vinchina i per l’estret i pintoresc congost que ens porta fins a Jagüé, l’últim poblet on podem comprar pa en alguna casa. Això ha fet només que començar i el cansament s’apodera de nosaltres. Esperem que una nit tranquil·la ens doni la serenor i les ganes per poder reprendre la ruta.

Al matí, amb una llarga pujada constant, que sembla que no ens movem de lloc, arribem a un campament de treballadors de la carretera, a uns 3000m d’alçada. No portem ni 40 kilòmetres però el nostre cos no pot, necessita descansar.

P1190298

Sorprenentment, a vegades quan un desig és molt fort s’acaba fent realitat. En menys de mitja hora ens han ofert en un barracó una habitació amb dutxa d’aigua calenta, estem assaborint un “asado” i convidats al vespre a menjar pizza, tot això en un indret on creiem que l’única presència humana érem nosaltres. Les situacions poden canviar tan ràpid que sovint només cal una gran dosi de paciència.

Ara sí! Ens sentim com nous, renovats i plens de vitalitat. Comença la carretera de terra i paisatges que ens fan sospirar una i altra vegada, muntanyes que semblen de vellut, de tots els colors. Tan grans i tan properes, a la vegada, que voldríem acaronar-les, tocar-les de dalt a baix. En la distància semblen fines, d’una textura suau, irreals. D’aquesta manera, observant-les, arribem al primer port, el Portezuelo Laguna Brava, a 4379m. Ja en tenim un.

P1190408

Amb la satisfacció d’aquesta primera coronació, baixem, tot i que feixugament, per una pista ondulada plena d’arena i calamina per arribar a un refugi de pedra bàsic i rústic, però que ens protegirà del vent, que ha començat a bufar amb totes les seves forces. Dormim amb les vistes espectaculars de la Laguna Brava i amb l’única companyia del silenci, d’uns ossos d’un pastor que probablement va morir aquí fa uns anys enrere, amb benestar, cansament, en alçada… Una barreja d’emocions i sensacions que fa que el son sigui intermitent i oníric.

P1190393

Un dia més ens espera. Les formacions rocoses escarpades pel vent i la pluja, alguna guineu tafanera que es creua pel nostre camí, les vicunyes i els guanacs que curiosos ens miren, sempre en grupets, mai sols, ens serveixen de distracció fins arribar a la duana xilena.

P1190933 P1190427

Aquí, a la Puna, estem a les seves mans. És una part dels Andes inhòspita, única, on hem de saber ballar la seva música. Hem de saber ser pacients amb el temps, quan cal, i aprofitar els regals de la natura, quan ens els ofereix.

P1190510

Coronem el Paso Pircas Negras, amb vent, i la vall que s’obre davant nostre ens deixa bocabadats, una recta s’obre pas entre tonalitats verdes, taronges, grogues, grises, un mantell de pedres negres a banda i banda de la pista, deuen ser les “pircas negras”. No sabem on mirar, tot és tan bonic que no volem deixar passar res. És un raconet meravellós, màgic. Últim portet i una vall més verda amb un rierol, on hi pasturen rucs salvatges ens deixa també encisats. El vent s’ha calmat. Avui dormim plàcidament.

P1190541 P1190563

Baixem al “poble” de La Guardia, on només som capaços de veure-hi una, dues… tres cases. En una d’elles ens aprovisionem de pa i fins i tot ens preparen un “plato de fondo”: pasta, carn i amanida. Ens regalen pomes i taronges, petits grans regals a la Puna. Continuem amb la panxa i el cor ple. Hem de tornar a remuntar.

P1190596

Dos dies que ens portaran per una pista de terra en molt bon estat a les mines d’or de Maricunga, a 4400m. Tot pujant els treballadors ens ofereixen aigua. No diem pas que no. L’aigua és un bé preuat aquí. Compartim amb ells converses interessants plenes d’històries i experiències.

P1190597 P1190614

De sobte, ens apareix la Laguna del Negro Francisco amb el volcà Copiapó com a teló de fons. Flamencs, ànecs i altres aus viuen plàcidament a més de 4000 metres d’alçada. Una gamma de colors blaus i verds amb un fons blanc degut a la salinitat del llac ens fascina. S’hi respira pau, només se sent de tant en tant el fort bufar del vent i l’aleteig d’alguna au. Dormim al refugi del mateix nom, dins del Parc Nacional Nevado de Tres Cruces, a la Regió d’Atacama. Aprofitant les últimes llums del dia, encenem la llar de foc i sopem al seu davant, tot observant com la foscor es fa protagonista de la història.

P1190654

Els dos dies següents són durs, exigents, físicament i mentalment. Hi ha molta sorra, les rodes s’enfonsen a l’arena, es fa gairebé impossible pedalar, hem d’empènyer la bicicleta durant kilòmetres i kilòmetres. És esgotador però l’entorn compensa l’esforç. Estem a la “Ruta de los 6000”, un punt geogràfic carregat de cims de més 6000m.

P1190673

Ens queda només el Paso San Francisco. Pugem i pugem, sabem que el “magatzem” comença a estar baix de provisions. Tenim el just i necessari per 4 dies més. S’han acabat les galetes, el formatge, els fruits secs, la melmelada, la llet en pols… Anem pujant i pujant, les muntanyes vellutades ens continuen acompanyant, i… un dels tres únics cotxes que passen durant aquest dia, ens sorprèn regalant-nos una bossa plena de menjar. Sembla inversemblant. Dubtem per un moment si estem delirant per l’alçada. Però a l’assaborir-lo, sabem que és real. Devorem, literalment parlant, i guardem el poc sobrant al “magatzem”. L’àngel de la guarda existeix.

P1190799

Passem la nit en el refugi de muntanya que serveix de camp base per pujar al volcà Ojos del Salado, el volcà actiu més alt del món. No coneixíem l’existència d’aquest refugi tan acollidor que ens ofereix abric per passar la nit. És un mirador de 360 graus, amb l’Incahuasí i el Ojos del Salado que el presideixen. Muntanyes immenses que fan que no deixem de mirar-les, observar-les, gaudir-les. És una nit molt freda, nítida, on es poden veure milions d’estrelles.

P1190820 P1190825

Reprenem la ruta, últim dia de pujada fins al Paso San Francisco. La Laguna Verde a mig camí ens enlluerna, és preciosa, d’un verd fosc intens. Un altre llac d’aigües salades, aquest cop, dominat pel Volcà San Francisco. Un volcà vermellós, pelat, arenós, de poc més de 6000m, accessible per als aprenents a andinistes.

P1190861

Ja el tenim! Després d’unes hores feixugues, coronem el Paso San Francisco, a 4725m. Quina il·lusió! Hem arribat a l’últim pas, veiem l’asfalt. Fem les fotos pertinents, estem contents, un somriure d’orella a orella ens envaeix.

P1190889

Comencem, doncs, a perdre desnivell. La baixada no és pas menys panoràmica. Està tot cobert d’uns matollets groguencs que a primera vista fa que sigui com un camp florit de primavera. En dos dies més, a través de paisatges canviants, arribem al poblet de Fiambalá, a 1500m d’alçada. Tot descansant, l’adrenalina està fent de les seves, unes ganes insaciables de tornar als Andes ens envaeixen.

P1190955 P1190992 P1200011

Anuncis

Un pensament sobre “De Villa Unión a Fiambalá: una odissea per la Puna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s