De La Serena a Jáchal: creuant els Andes pel Paso del Agua Negra

Paso del Agua Negra, 4.779m… Aquest és el nom que ha anat envaint els nostres pensaments durant els últims dies. Un mantra de tres paraules i quatre xifres que ens ha servit per preparar-nos mentalment per tornar a creuar de nou els Andes, dir Adéu als nostres amics xilens i donar la benvinguda a l’Argentina. Només 250km ens hi separen, però entremig un autèntic mur de 4770m, el Paso del Agua Negra.

Així doncs, amb el mar ja a les nostres esquenes centrem la mirada cap a les muntanyes i enfilem la ensoleiada i plàcida vall d’Elqui, famosa pel seu “Pisco” com per la nitidesa dels seus cels estel·lars.

DCIM100GOPRO

Una vall farcida d’observatoris astronòmics que atreuen turistes dels cinc continents per observar els estels i la via làctia amb la sensació de poder-la acaronar. Amb tots aquests atractius farem parada a Vicuña, l’última població on poder-nos abastir de menjar i bon repòs abans d’afrontar el Paso del Agua Negra.

P1180687

Des de Vicuña, la vall continua cap a l’est, anirem travessant camps de vinya fins que l’aridesa de l’entorn posi sobre la taula les seves regles del joc.

P1180723 P1180712 P1180719

S’acaba l’asfalt, comença el “ripio”, són quarts de set de la tarda i la duana xilena ja és tancada, ens caldrà esperar a l’endemà per fer els tràmits oportuns. Ens allunyem uns centenars de metres d’aquest complex i del soroll del generador que els hi fa la llum i passem la nostra última nit a Xile, contemplant els estels, dibuixant constel·lacions amb la mirada.

P1180752

“¿En cuantos días piensan cruzar?”, “¿Conocen las dificultades del camino?”, “¿Van bien equipados?”… Un gendarme ens interroga mentre fem els tràmits duaners, compartim informació i curiositats i acordem que en un màxim de tres dies ja hauríem d’haver arribat al control fronterer argentí, en cas contrari una patrulla ens vindria a buscar.

Passaport timbrat i llestos. Davant nostre una pista en obres ens dóna el bon dia. Estan treballant en l’anomenat túnel del Agua Negra que ha d’unir els països veïns en un futur no massa llunyà.

P1180839 P1180825

Superats aquests primers kilòmetres ja només quedem nosaltres i algun cotxe esporàdic que en superar-nos ens deixa, com de costum, pedalant en un autèntic núvol de pols. Anem guanyant metres lentament, la calor apreta, aprofitem els escassos torrents d’aigua per refrescar-nos i recuperar forces.

P1180833 P1180792

Les muntanyes circumdants ens sorprenen amb les seves formes i els seus colors. Estem pedalant en un lloc gairebé màgic, com en un altre planeta. Les últimes llums del dia realcen els colors, vermell, groc, ocre, gris, verd… i per damunt de tots aquests, l’intens blau del cel. Un cromatisme que és capaç d’aturar els nostres pedals una i altra vegada. Ens cal aturar-nos per poder digerir la intensitat d’aquest paisatge gairebé lunar.

P1180922 P1180854

A la ratlla dels 3.500m les cames diuen prou, som a “Llanos la liebre”. Tenim la llum suficient per parar la tenda i preparar el sopar. La vall és ampla, les muntanyes l’encerclen, només la remor d’un torrent pròxim trenca el silenci absolut, s’eclipsa el sol i com per art de màgia els primers estels es dibuixen al cel. Primer Venus a l’est, Júpiter a l’oest, la creu del sud…

El cos està cansat però l’alçada ens regala una nit d’insomni, costa adormir-se, la respiració és profunda, la boca s’eixuga, el cor batega encara accelerat.

P1180870 P1180947

L’endemà el sol continua tenyint de colors les muntanyes encara amb més força, els colors són més purs, l’aire més fi. La vall remunta sense parar, com de forma infinita, una glacera penja incomprensiblement damunt d’aquestes muntanyes àrides d’exòtics colors i formes, com esforçant-se per no deixar escapar una sola gota de la seva aigua enmig d’aquest desert.

P1180933

I finalment el coll s’insinua, tan sols 500m per damunt nostre, sembla pròxim però no ho és, és l’efecte visual falsejat per la immensitat de l’entorn. Avancem cada cop més lentament, l’alçada ens aclapara, el comptaquilòmetres ens mostra xifres que crèiem ni tal sols existissin, 6km/h, 4km/h… Ens aturem, agafem aire, el “ripio” és sorrenc, arenós. Pedalem com si una força ens xuclés enrere.

Però la proximitat del cim és imminent, la sensació de saber que ja gairebé hi som ens torna a despertar la força suficient per continuar pedalant ja sense aturar-nos. Som a 4.770m, som al Paso Internacional del Agua Negra. El vent és fort, tan com la satisfacció del moment. Ens abracem i enfilem la vall davant nostre.

P1180958 P1180967

Ara tot és baixada, la pista serpenteja i es va perdent al fons de la vall. 50km i 1.700m de desnivell ens separen de la Gendarmería argentina de Guardia Vieja. Hi arribem gairebé de fosc, un gendarme s’acosta a nosaltres, àgil control de passaports i barrera alçada. Acampem al costat del rierol d’aigües vermelloses que vertebra la vall, sopar i dormir. Ara sí, un somni profund ens sedueix i sentim com cada múscul del nostre cos es va relaxant.

P1180977 P1180979

Arribarem l’endemà a la duana Argentina de Las Flores, darrere nostre es va eixamplant longitudinalment la impressionant serralada dels Andes que acabem de creuar. Estem oficialment a l’Argentina, a la província de San Juan, un nou escenari per explorar que ens acompanyarà durant les pròximes setmanes. Dins nostre desperta de nou amb força aquella ànsia de conèixer i descobrir.

P1190006

Anuncis

Un pensament sobre “De La Serena a Jáchal: creuant els Andes pel Paso del Agua Negra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s