De Chiloé a Tomé: Dels llacs i volcans al mar

Vam deixar la illa de Chiloé; la pluja, els gossos, les esglésies “chilotes”, el Pacífic quedaven enrere. Tornàvem al continent per l’autopista que creua Xile de nord a sud, la ruta 5, coneguda com la Panamericana. Una autopista en tots els seus sentits, asfalt en perfecte estat, amb peatge (nosaltres apliquem el lema “jo no vull pagar”) i un bon voral que ens permet pedalar amb força seguretat. Tot i així, no volem continuar per aquí, massa monòton, i anem a visitar la Regió dels Llacs i la Regió dels Rius.

P1170169

Estem en temporada alta per als xilens, en ple estiu i època de vacances, i alguns pobles són com un niu de formigues, com l’agost a la costa catalana: soroll, gent amb ganes de passar-s’ho bé, cotxes, botiguetes, paradetes de menjar ràpid (humites, tortillas, empanades, mote con huesillo)… Massa “moviment” per nosaltres. Intentem, doncs, evitar les zones turístiques i anar avançant fent esses per esquivar-les.

P1170184

P1170553

Passem pel Llac Llanquihue, el Llac Puyehue, el Llac Ranco, el Llac Panguipulli i el Llac Calafquén. En aquest últim, decidim parar un parell de nits. Sembla un lloc força tranquil. Portem molts dies de tenda, estem cansats i necessitem cames fresques. Ens permetem una cabaneta on descansar, cuinar, rentar roba, mantenir les bicis, escriure i dormir sense soroll. Necessitats bàsiques del cicloturista.

P1170266

Aquestes regions, com diu el seu nom, estan farcides de llacs, rius i volcans. Un paisatge que no estem acostumats. Platges lacustres amb algun volcà nevat com a paisatge de fons. El volcà Osorno és com un cucurutxo de merengue, que es veu des de kilòmetres lluny. A mesura que ens hi anem acostant s’hi poden veure fins i tot les esquerdes de la glacera. És imponent, ja que sembla sortir del no-res.

P1170199

El volcà Villarrica, d’una forma cònica similar, fumeja una mica. Està també ben blanc, ben nevat. El volcà Choshuenco té una forma més irregular però no deixa de ser digne d’observar-lo. El contrast de volcà nevat amb les aigües dels llacs és preciós.

P1170333

Però no tot pot ser tan bucòlic… Aquí hi viu en aquesta època de l’any el tàvec. No és com el que coneixem a casa nostra. És més gros, com una abella de colors groguencs i vermells i molt, però molt, empipador. Li encanta seguir-nos donant-nos voltes i s’hi en són una colla, s’ho passen pipa. Així que el “no posar-se nerviós” és una tasca bastant complicada quan un està pedalant lentament, sobretot en pujada, i amb força calor.

P1170264

Continuem entre llacs i volcans. Passem pel costat del Llac Villarrica i ens endinsem en el Parc Nacional Conguillío. És un parc poc conegut i ens sorprèn la seva bellesa. El Volcà Llaima és l’estrella del parc i li donem la volta, a través d’un paisatge totalment volcànic. Anem creuant llengües de lava, terrenys negres, pedra volcànica fins a un bosc de aücaries on en cap de les explosions ha arribat la lava. Sembla tret d’un conte de fades. Una carretera ens hi endinsa i ens porta al llac Conguillío on passem la nit.

P1170413 P1170447 P1170429 P1170459

L’endemà acabarem de creuar el parc, tot passant per la llengua de lava que va deixar l’última explosió del 2008. Un contrast de petites flors i algun arbre sobre un mantell negre configuren un paisatge solemne.

P1170425 P1170505

Ara, però, toca anar cap a la costa per avançar cap al nord, s’han acabat per nosaltres els volcans. Estem en terra de secà. Canviem de paisatge radicalment, passem als camps de cultiu i sobretot a macroplantacions de pins i eucaliptus. Camions que transporten fusta carretera amunt carretera avall són la tònica del dia.

P1170573 P1170581

Un cop a la costa del Pacífic, hem de creuar Concepción i la seva metròpoli: cotxes, gent, busos, gossos… Agafem una “ciclovía” que no és més que una vorera plena de gent. Tornem a la carretera, però no té voral. Tornem a pujar a la “ciclovía”, fem sonar el timbre, però ni el senten. Bufff!

Finalment, ahir, arribem al poble coster de Tomé, on ens deixem delectar per un plat de “mariscal” que ens fa oblidar del no-parar del dia. A partir d’aquí sembla que la ruta costera ens tornarà a la tranquil·litat, tan desitjada pel cicloturista.

P1170633 P1170626

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s