La travessa de Villa O’Higgins a El Chaltén: Un pas fronterer diferent

Aquest dia es mereix una entrada en el nostre bloc. És un sol dia, però un dia únic, especial, diferent. La jornada començava a Villa O’Higgins, amb les primeres llums del dia, després d’una nit ben curta. Un dia preciós s’aixecava amb nosaltres: muntanyes nevades de la nit anterior, núvols que anaven esvaint-se i un cel blau que anava creixent. Amb aquestes vistes i havent pedalant pocs kilòmetres, estàvem a punt per agafar el barco que puntualment faria la travessa del llac O’Higgins, un llac amb glaceres i ventós, un trajecte una mica mogut, de gairebé quatre hores, ens deixava a l’altra banda, a la punta sud. Nosaltres i uns quants cicloturistes més, de procedències ben diverses, compartiríem aquest dia junts.

P1150307

Frontera xilena. Tràmits pertinents i estàvem en terra de ningú. Una carretera “sinuosa y angosta” ens anava portant en alçada, amb vistes al llac encara. El sol il·luminava les aigües i el blau era turquesa, intens. De mica en mica, ens conduïa dins del bosc, dins de la verdor. Així, arribaríem en un punt on la carretera es convertia de sobte en un corriolet idíl·lic, serpentejant arbrets, arbustos, riuets i rierols. El Ricardo, un local, amb el seu petit tractor ens havia portat les alforges fins aquí. Ara ja era tot feina nostra. Dos cartells separats per una distància de no més de cinc metres ens anunciaven que entràvem a l’Argentina: “Chile les da las gracias por su visita” i “Bienvenidos a la República de Argentina”. Això era tot, dos simples cartells, ni frontera argentina, ni res de res.

P1150325

P1150344

Sabíem que sis kilòmetres, només sis kilòmetres, ara ens separaven del punt on érem fins al següent llac, destí final de la jornada, el Lago del Desierto. Pugem a la bicicleta i optimísticament pedalem, una, dues, tres, quatre, cinc pedalades i peu a terra. Un graó alt i fangós. No passa res. Continuem. Una, dues, tres, quatre pedalades i peu a terra. Una pendent on hem d’empentar la bicicleta amb totes les nostres forces. Va, tornem-hi. Una, dues, tres pedalades i un rierol que hem de creuar, per sobre uns troncs, després descalçant-nos, hi ha massa aigua. Empentem i empentem, pugem i pugem i volem pedalar. Ho intentem però aquest caminet no és per bicicletes carregades amb alforges. Creuem més rius, ara uns aiguamolls. I arribem en un indret on el caminet és una rasa. No hi cabem nosaltres empentant la nostra bicicleta amb alforges. Així que intentem des de dalt de la rasa fer passar la bicicleta. Rascada aquí, cop allà, ai! és igual. Aconseguim passar.

P1150397 P1150390 P1150372 P1150366

De cop, alcem la vista i una muntanya majestuosa s’aprecia davant nostre, és l’imponent Fitz Roy. Un regal per sempre. Un record més cap a les nostres alforges. Queda poc, ja veiem el Lago del Desierto, on esperem creuar amb un barco turístic que surt al vespre. Hi arribem. Fantàstic. Aquí hi ha la frontera argentina. Tràmits ràpids, sense cap tipus de control, comentant mentrestant com està el Messi.

P1150460 P1150406

Cansats, descansem i gaudim d’aquest trajecte, curt però relaxant que ens deixarà on comença la carretera que l’endemà ens portarà a El Chaltén.

P1150497

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s