La Carretera Austral: les entranyes de la Patagònia

Després d’uns dies de repòs a la tranquil·la i també humida Puyuhuapi, reiniciem el nostre camí amb forces renovades. La pluja però no dóna treva i sense demanar permís, ens acompanya una jornada més. La ruta voreja l’encalmat fiord de Puyuhuapi, alguns dofins treuen el cap de l’aigua tal si ens volessin saludar, la pluja fina i la verdor de les nalques creen un ambient gairebé místic.

P1140950 P1140500

Travessem el Parc Nacional de Queulat amb la seva col·lecció de falgueres gegantines, afrontem una llarga pujada, les rampes dures serpentegen enmig d’aquest autèntic jardí botànic que de segur agrairà la pluja que continua caient.

Ens pocs dies arribem a Coihayque, ara ja amb sol i bon temps. Hem arribat, si es pot dir així, a la civilització, la capital de la regió patagònica d’Aysen. Un nucli urbà amb molts serveis pel viatger. Aprofitem la generositat d’un contacte “warmshower”, el Pato. Un veterinari apassionat dels viatges amb bicicleta que ens obre la porta de casa seva i ens ajuda a programar la nostra ruta cap al sud.

SAM_3986-001 P1140393

Estem en ratxa, un petit anticicló ens acompanya una llarga jornada més que ens durà a Villa Cerro Castillo. Grans paisatges i l’espectacular Cerro Castillo amb la seva emblanquinada corona de torres basàltiques ens regalen una etapa per emmarcar.

P1140421 P1140395

P1140377

Una sensació d’anar-nos allunyant de tot ens envaeix, travessem vastes zones despoblades, només muntanyes, rius, llacs… tot és enorme, llunyà. Una petita caseta de fusta abandonada a la vora d’un riu ens protegeix novament d’una nit plujosa, ens sentim afortunats.

P1140192 P1140655

L’endemà el dia torna a ser gris, amenaçador, la pluja no perdona però no volem llençar la tovallola i temptem la sort… i aquesta ens somriu, si! Surt el sol, ens eixuguem, cel blau! Arribem al gran llac General Carrera, immens, d’aigües turqueses i transparents. Resseguim també el llac Bertrand. Al fons s’amaguen grans cims nevats, glaceres que es precipiten als llacs. La pista és un constant trencacames, les hores van caient i el cansament també. Arribem a Puerto Bertrand. Aquí neix el riu més cabalós de Xile, el riu Baker. El lloc és massa bonic per deixar escapar un bivac a la vora d’aquest riu d’aigües blau cel.

P1140605 P1140614

Una llarga jornada encara ens separa de Cochrane, un petit nucli habitat per grangers, una nova bombolla de serveis on poder comprar aliments i descansar aprofitant les comoditats d’un bon càmping. Enfilem de nou la ruta l’endemà amb una mala notícia, dues màquines anivelladores han passat just davant nostre i ens han deixat un terreny tou i ple de grava per compactar. Un escenari poc encoratjador per les rodes de les nostres bicicletes com també per les nostres habilitats.

Avancem de forma feixuga, lentament, esquivant rocs i sorra i esperant trobar aquestes màquines que fan la vida impossible al ciclista aturades en algun punt pròxim en la nostra ruta. Han hagut de passar més de 50km per trobar-les. Respirem de forma profunda, sabem que la ruta a partir d’ara serà millor. Acabem una dura jornada més, acampant a la vora del riu, davant nostre l’imponent massís del Monte San Lorenzo, el cim més alt de la Patagònia amb 3.706m d’alçada.

P1140905 P1140891 P1140884

El nostre pròxim destí és Caleta Tortel, un aïllat nucli de pescadors a la desembocadura del riu Baker. La curiositat d’aquest poblet són sens dubte la manca de carrers. Un laberint de passarel·les i escales de fusta substitueixen els carrers asfaltats. Un escenari d’extraordinària singularitat envoltat de turons rocosos.

P1140991

L’endemà toca superar una bona pujada, un port farcit de nalques i falgueres que ens porta a Puerto Yungay. Aquí cal agafar un transbordador que ens deixarà a l’altra punta del fiord, a Rio Bravo. Hem arribat 3 hores abans que surti i fem temps xerrant amb els treballadors del barco. Ens conviden a cafè i encetem una llarga conversa. Són gent de caràcter afable que ens explica la seva feina, com es passen 20 dies seguits aïllats en aquest fiord fent tres transbords al dia, que han treballat als grans pesquers per tots els mars del món passant llargues temporades allunyats de casa i la família i dels grans temporals de mar. Escoltem les seves aventures i compartim també les nostres.

P1140595 P1140989

El transbord és curt, 1h escassa de navegació i arribem a Rio Bravo. Allí passem la nit a cobert d’una petita marquesina esperant poder continuar l’endemà cap a Villa O’Higgins. L’endemà es desperta amb pluja, esperem pacientment que s’aturi però aquesta va agafant intensitat a mesura que passen les hores. Arriba la tarda i tot continua igual. Ens resignem a passar una altra nit en aquest petit refugi esperant l’endemà poder continuar. L’endemà el dia es va llevar tal com se’n va anar a dormir, amb pluja. L’ànsia de continuar ens va portar a desafiar un cop més la inclemència del temps patagònic i vàrem arribar a Villa O’Higgins, el darrer nucli habitat de la carretera austral.

P1150064

Ha estat una autèntica aventura arribar fins aquí, més de 1000km esquivant el mal temps i les males carreteres. Villa O’Higgins s’ha convertit en el km 1000 d’un llarg recorregut però també en el km 0 d’una nova aventura que ens ha de portar a terres argentines. Però aquesta és ja una altra història…

P1150229

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s