ESPERAR

Gaudir del temps. Saber que les feines bàsiques estan llestes. La roba neta, rentada amb aigua calenta, un regal per les mans. Amb les panxolines plenes, esmorzant ordi amb panses, canyella i plàtans, petits luxes a la Patagònia xilena. Poder observar les muntanyes, com van canviant amb el vaivé dels núvols. Veure com el vent fa moure amb força els pocs arbres de Villa O’Higgins. Seguir amb la mirada els quatre gossos que s’atreveixen a passejar o per buscar alguna resta de menjar. Un lladruc que em desperta dels meus pensaments.

P1150249 P1150273

Quan el temps sigui prou vulnerable, podrem creuar el llac. Només, simplement, hem d’esperar. Ser pacients i gaudir d’aquests moments, màgics, únics, patagònics. Gaudir de la companyia dels pocs que també estan aquí amb nosaltres. Compartir experiències. Moments de silenci, moments d’animades converses. Tot forma part de l’art de saber esperar. Un exercici d’introspecció acompanya inconscientment aquests instants. Sembla un art desaparegut a la nostra terra. La impaciència sovint marca el ritme imparable d’accions, fins i tot solapant-se, sense ordre, però sense aturar-se mai. Em qüestiono si esperar és bo per la ment i l’ànima. Jo, no en tinc cap dubte: m’omple i molt. Però aturar-se i pensar i reflexionar i ser conscient de la mateixa vida és com trobar-se amb la vida en tots els seus sentits.

P1150242 P1150176

Anuncis

Un pensament sobre “ESPERAR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s