PUYUHUAPI: una parada en el temps

Finals de novembre – Estem parats en una petita població xilena, Puyuhuapi, esperant que els dies grisos passin. En un càmping al costat del fiord que porta el mateix nom, molt bàsic, amb cuina econòmica, amb un sostre per protegir la tenda i, sorprenentment, amb connexió wifi.

P1140037

Sabem que parar forma part del nostre viatge i com que “no hay mal que por bien no venga”, hem pogut descobrir una mica aquest indret. Puyuhuapi està entre el mar i les muntanyes del Parc Nacional de Queulat i rep moltes tempestes provinents del Pacífic. Està en la Carretera Austral, una carretera d’uns 1300km que va impulsar Pinochet, als anys 80, per tal d’unir poblacions on només s’hi podia accedir per mar o aire i per poder tenir més control militar en zones limítrofes amb Argentina políticament febles.

P1140004

Puyuhuapi va ser fundada l’any 1935 per uns intrèpids aventurers alemanys, que fugien de la guerra del seu país. Al costat del foc, ahir la mestressa del càmping, amb un somriure però amb una aire cansat, la Maudelina, ens explicava que els alemanys van anar a buscar el seus pares, originaris de la illa xilena de Chiloé, per treballar el camp. Cultivar la terra d’aquí no era el mateix que fer-ho a Alemanya. I així van anar arribant més famílies de Chiloé, primer com a temporers però finalment s’hi van establir, aportant coneixements de fusteria, de creació de barques i de confecció de catifes amb llana d’ovella. La Maudelina i totes les dones de la seva família han treballat en la fàbrica de catifes de Puyuhuapi, que encara està oberta.

P1140002

Harmoniosament, han viscut aquí famílies d’alemanys amb famílies de xilens sent el mar l’única via de comunicació amb l’exterior. Cada 15 dies arribava un vaixell, amb productes bàsics com el sucre. La resta de desplaçaments eren a cavall, i més endavant per aire, fins que als anys 80 va arribar la carretera.

L’anàvem escoltant i interrompent de tant en tant amb preguntes. Quan li vam demanar com ho feien quan estaven malalts, ens contestà “no enfermábamos nunca ya que comíamos todo natural, no como ahora y con hierbas también”. Són grans coneixedors de les plantes i de les seves propietats.

P1140064

I la llum? No hi havia electricitat i no tenien espelmes. Van utilitzar la llum d’oli, però sobretot utilitzaven una patata plena de grassa animal. Això els hi donava llum durant els llargs dies d’hivern.

Ara, hem entès com el dia en què vam arribar aquí ens ensenyaven les instal·lacions del càmping com si fos un hotel de 5 estrelles: les dutxes d’aigua calenta, el tancat amb la cuina econòmica amb una taula feta de taulons i unes obertures protegides amb plàstics, la pica d’aigua exterior i el wifi que ens ho venien com una forma de comunicar-nos amb la família. Uns luxes impensables per a ells fa uns anys enrere.

P1130995

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s