De Zapala a Aluminé: canvi cromàtic

Després de dies amb tonalitats marronoses i vegetació escassa, els nostres ulls han celebrat de valent aquest raconet patagònic encara una mica al marge de les grans masses de turistes. Aquí la primavera ha arribat i tot és una explosió de vida: les vaques amb els seus vedellets, els xais amb els seus xaiets, els arbres florits i les flors groguenques al costat del camí. Tot això sense oblidar-nos de l’arbre autòcton per excel·lència, el pehuen o l’aucaria. Probablement ningú se’n pot estar d’observar la seva estètica única, les seves branques que quan creixen toquen a terra, les seves apreciades pinyes.

P1120336 P1120363

Els rius i els llacs són d’una bellesa molt gran i segurament també es deu una mica a que la mà de l’home, de moment, encara no hi ha fet molta feina. Tot baixant de “Primeros Pinos”, la vegetació comença a canviar per donar pas al primer llac, el llac Aluminé, el més gran i poblat, amb la “Cordillera” de fons. Aquí comencem a quedar bocabadats, observant les aus i els peixos, les illes i la verdor. Un contrast molt gran venint de l’estepa.

P1120484 P1120544

Continuem per una carretera boscosa i amb muntanyes nevades de ben a prop que ens condueix al llac Moquehue. Ens sorprèn també. Es respira molta tranquil·litat. No estem en època de pesca ni de vacances, estem gairebé sols. Tan sols, que els càmpings estan tancats.

P1120560 P1120383

P1120434

Passem aquests dies pels llacs Nonpehuen i Ñorquinco, per arribar al solitari llac Pulmarí. En aquest últim, veiem flamencs rosats de ben lluny, espècies d’aus que nosaltres no en coneixem el nom però que considerem ben especials i… de sobte, una parella de cignes de coll negre. Naveguen amb calma per les plàcides aigües de la llacuna, es mouen d’una forma molt cautelosa, molt junts, sense allunyar-se mai l’un de l’altre, necessitant la seva companyia i sempre observant banda i banda abans d’iniciar la primera nedada cap a alguna direcció. Entenem, finalment, que aquests moviments harmoniosos i sigil·losos són deguts a que cadascun d’ells porta un petit cigne a sobre. Petites explosions de vida, regals de la natura que fan que els kilòmetres deixin d’existir.

P1120452 P1120644

Estem en la Patagonia menys coneguda, ara al poble d’Aluminé, i ho aprofitarem, si els grisos núvols d’avui ens deixen, anant al llac Quillén, dins del parc nacional del volcà Lanin, i després ja direcció sud per arribar a Junín de los Andes.

P1120623 P1120525 P1120598

Anuncis

2 pensaments sobre “De Zapala a Aluminé: canvi cromàtic

  1. Alba avui amb aquest relat has estat especialment inspirada. Es preciós!!! Els cignes encantaran a la Queralt quan li ensenyi…
    Ricard et vas superant amb les fotos. Ja som addictes al vostre bloc. Una abraçada catalana.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s