Creuant fronteres, obrint camins

No tenir pressa quan estàs parlant amb algú, pensar que tot el que hem de fer pot esperar a demà o a demà passat, tenir curiositat per l’entorn més minúscul que ens rodeja són senyals inequívocs d’estar vivint viatjant. El tempo de la ruta ve marcat pel dia a dia: pel camí, per nosaltres, per la gent, pel temps que fa. Això sí, no ens oblidem de pedalar, més de 700 kilòmetres des de Santiago de Xile ja ens han portat un grapat de bones experiències i un reguitzell de persones que hem anat trobant en la ruta, des del que té família a Barcelona fins el que ens regala un formatge o el que ens deixa una habitació amb 40 lliteres per nosaltres dos per passar la nit.

P1110255

Des de Santiago, després de sortir de la gran ciutat, (ens pensàvem que no en sortiríem mai, gairebé la població de tot Catalunya viu a Santiago), vam començar a pedalar direcció a Argentina passant pel Paso del Cristo Redentor. Aquí ens hi va portar un port de muntanya asfaltat “Los Caracoles”, a 3185m d’alçada, amb força trànsit de camions de mercaderies.

P1110299

La baixada suau per terres ja argentines i amb vent de cul ens va deixar veure unes vistes de l’imponent Aconcagua. Les llargues rectes per terres àrides van continuar, creuant per alguna població petita com Uspallata o Potrerillos, oasis enmig del “desert” on s’atreveixen a cultivar vinyes que produeixen vins de gran qualitat reconeguts arreu, on el fred intens de la nit no cessa i el sol de dia fa que t’hagis de protegir constantment. La pluja només un matí en 9 dies ens ha intimidat, portem una bona mitjana de moment. En canvi, el vent és el constant, de cara i de cul.

 P1110417

P1110694

A San José, va començar la ruta 40 i el “ripio”, l’asfalt ja era història i l’arena, una realitat: pujar i baixar de la bici, empentar i tornem-hi. Vam canviar a una altre carretera més bona, però aquí l’arena deixava pas a la sorreta i la “calamina” que durant més de 100 kilòmetres ens ha fet fer zigues-zagues. Acampar enmig d’aquesta pampa, la pampa del Diamante, també és del tot recomanable: aranyes i escorpins han estat els nostres veïns, però, diuen els autòctons, “si no los pisas, no hacen nada”. Doncs, de puntetes!

P1110629

P1110714

Avui hem arribat a Las Molles, entre El Sosneado i l’estació d’esquí Las Leñas, i ens hem permès el luxe de llogar una cabanyeta i menjar-nos un “chivo”. Un dia per emmagatzemar energia per encarar el vent patagònic que ens espera.

P1110721

P1110749

Anuncis

3 pensaments sobre “Creuant fronteres, obrint camins

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s